Tornada a l’escola, tornada a la rutina… i tornada a les audiències televisives. L’any passat, la gran novetat va ser l’arribada de La Revuelta al panorama televisiu, un programa que ràpidament es va convertir en tema de conversa i que va aportar un aire fresc a l’access prime time. Ara, aquest 2025, la incògnita està servida: com es mouran les peces aquesta temporada i quins programes esdevindran els més cobejats pels anunciants?
El que sembla clar és que la lluita continua oberta. A la primavera passada, El Hormiguero semblava reafirmar-se com a líder clar del prime time, amb Broncano trepitjant-li els talons. Però aquest inici de curs presenta un escenari molt més renyit, amb sorpreses que podrien capgirar el mapa televisiu.
Les marques, a la caça de dades
L’interès per les audiències sempre ha existit, però avui adquireix una nova dimensió. Ja no es tracta només de saber quin és el “programa més vist” de la nit, sinó de com aquestes dades influeixen directament en les decisions d’inversió de les marques. En un entorn mediàtic cada cop més fragmentat, cada punt de quota pot decantar la balança a l’hora de repartir els pressupostos publicitaris.
A més, cal tenir en compte un factor clau: TVE no permet talls publicitaris. Això significa que les marques interessades a vincular-se a La Revuelta (un dels formats de més èxit de la cadena pública) no poden optar per la via clàssica dels espots. Això les obliga a buscar alternatives, com ara acords especials que permetin ser presents sense interrompre el contingut.
En definitiva, no es tracta només de on ser-hi, sinó de com fer-ho per guanyar visibilitat sense perdre afinitat amb el públic.
Quin públic mira cada programa?
Saber quants espectadors té un programa és important, però no suficient. El veritable valor és saber qui són: edat, gènere, nivell socioeconòmic i fins i tot hàbits de consum. Amb aquestes dades, les marques poden afinar molt millor la seva inversió i assegurar-se d’impactar el seu públic objectiu amb més precisió.
Les primeres dades d’aquesta temporada mostren diferències interessants:
Entre els 16 i 44 anys, La Revuelta és el format amb més tirada, consolidant-se com l’opció preferida del segment jove-adult.
Entre els 45 i 55 anys, l’equilibri és total: tant El Hormiguero com La Revuelta obtenen xifres similars, disputant-se un públic madur i amb poder adquisitiu.
Entre els 55 i 65 anys, l’audiència està més repartida entre Antena 3, RTVE, Cuatro i La Sexta.
Entre els majors de 65 anys, destaca clarament El Intermedio de La Sexta, que fidelitza aquest públic amb el seu to d’actualitat i humor polític.
Si a aquestes dades hi afegim la variable socioeconòmica, el mapa es complica encara més: no és el mateix arribar a un estudiant universitari que a un jove professional de classe mitjana-alta. Per això els anunciants han d’anar més enllà de la xifra global i fixar-se en la qualitat de l’audiència.
Molt més que espots: la importància del “com”
Triar en quin programa anunciar-se és només la meitat de l’equació. L’altra meitat és decidir com ser-hi presents. En un context on els espectadors cada vegada presten menys atenció a la publicitat tradicional, la creativitat i la integració esdevenen claus.
Algunes de les opcions més efectives són:
Espots tradicionals: continuen essent eficients quan es busca notorietat ràpida i gran abast, especialment en llançaments o promocions curtes.
Integracions de producte o seccions patrocinades: permeten que la marca formi part del contingut de manera natural, aportant visibilitat sense ser invasiva.
Accions especials amb els presentadors o el propi format: col·laboracions puntuals, mencions o dinàmiques dins del programa que associen directament la marca amb l’experiència de l’espectador.
Estratègies de segona pantalla: combinar l’emissió televisiva amb una campanya paral·lela a xarxes socials, generant conversa i ampliant l’impacte més enllà de l’emissió en directe.
En altres paraules: la clau ja no és només ser a la televisió, sinó fer-ho d’una manera que connecti amb l’audiència i reforci la percepció de marca.
La clau: equilibri i estratègia