El sector de la publicitat genera molts més impactes dels que podem arribar a pensar. Quan parlem que cada persona rep de mitjana al dia uns 6.000 impactes d’anuncis, pot arribar a semblar una exageració, però es tracta d’una realitat.
En una era en la qual la imatge ho és tot, hi ha elements de la publicitat que han aconseguit transcendir la seva funció comercial per a convertir-se en autèntiques icones culturals i turístics. És un cartell? Un edifici? Una tanca? A vegades, és totes dues coses: màrqueting i patrimoni visual.
L’Edifici Schweppes a Madrid
Situat en plena Gran Via madrilenya, l’edifici Capitol, més conegut pel seu lluminós cartell de Schweppes, és un clar exemple d’aquest fenomen. La silueta del rètol neó forma part inseparable del skyline madrileny. El que va començar com una campanya publicitària en els anys 70 s’ha convertit en un símbol pop de la ciutat, immortalitzat fins i tot al cinema, com en la pel·lícula El dia de la bèstia d’Álex de l’Església.
Times Square: el temple dels anuncis
Pocs llocs en el món són tan famosos pels seus anuncis com Times Square, a Nova York. Milions de turistes acudeixen cada any no sols per a assistir a algun musical de Broadway o les celebracions d’Any Nou, sinó per a xopar-se de l’espectacle visual de pantalles LED, tanques gegants i neons que emboliquen els edificis. És publicitat, sí, però també un monument viu a la cultura del consum i la modernitat.
El cartell de Hollywood: publicitat camuflada?
Encara que avui és un de les icones més recognoscibles del món, el famós rètol de Hollywood va néixer en 1923 com una estratègia publicitària per a vendre terrenys en una urbanització anomenada “Hollywoodland”. Amb els anys, va perdre les últimes lletres i es va convertir en símbol del cinema i del somni americà. Un cas curiós on la intenció publicitària es va diluir fins a convertir-se en símbol cultural.
Coca-Cola en Piccadilly Circus
Piccadilly Circus és coneguda per ser la versió britànica de Times Square. Sense arribar a tenir la quantitat de pantalles de la plaça neoyorkina, destaca pels seus lluminosos rètols. Entre totes les marques anunciades, Coca-Cola és la que més temps ha mantingut la seva imatge en una de les pantalles més emblemàtiques del lloc. Per a molts visitants, veure la publicitat de Coca-Cola aquí és part del recorregut turístic, gairebé com visitar el Big Ben o el London Eye.
El cartell de Corona en Platja del Carmen (Mèxic)
En Riviera Maya, on la platja i el sol són protagonistes, la marca Corona ha sabut integrar-se a l’entorn de manera subtil però efectiva. Alguns bars enfront de la mar i miradors turístics, han col·locat grans lletres amb el logo de la cervesa com si formessin part del mateix paisatge. Un reclam que en l’era d’Instagram resulta molt atractiu per als viatgers, que comparteixen les seves selfies enfront d’aquests rètols, com si es tractés d’un monument més.
El toro de Osborne a Espanya i Amèrica Llatina
Encara que és un símbol espanyol, el famós toro de Osborne, originalment una tanca publicitària per a brandi, ha estat adoptat en diferents regions d’Hispanoamèrica com una icona cultural. En el cas d’Espanya, la seva presència és menor que fa uns anys però continua sent un reclam dels viatges en carretera, el mateix que en alguns països com Mèxic i l’Argentina.
El ninot de Glico a Osaka (el Japó)
En el barri de Dotonbori, a Osaka, hi ha un cartell que rep més flaixos que moltes obres d’art: el famós corredor de Glico. Aquest lluminós gegant, que mostra a un atleta aixecant els braços en senyal de victòria, és una de les postals més buscades pels turistes que visiten la ciutat. La imatge ha canviat amb els anys, però l’esperit de la marca roman com un de les icones visuals més potents del Japó.
Publicitat o cultura visual?
Aquests exemples plantegen una pregunta interessant: quan un anunci deixa de ser sol màrqueting i es converteix en part del patrimoni d’una ciutat? Tal vegada la resposta està en la persistència, en el vincle emocional que estableix amb la gent, o en com la publicitat s’insereix de manera orgànica en el paisatge urbà.
La veritat és que, encara que el seu propòsit inicial hagi estat vendre, moltes d’aquestes estructures han acabat contant històries, marcant generacions i capturant la imaginació de milions de turistes. Així, la publicitat, lluny de ser efímera, a vegades es converteix en eterna.